“Umberto Eco, la llengua materna i l’esperanto”, Montserrat Franquesa

 

eco

L’any acadèmic 1992-93 Umberto Eco va viure a París, on va ocupar la Càtedra Europea del Col·legi de França i va dedicar el curs al tema de la recerca d’una llengua perfecta en la història d’Europa, resultat del qual va ser la publicació del llibre La ricerca della lingua perfecta (Bari: Laterza, 1993), traduït posteriorment a diversos idiomes. Fou llavors quan Eco s’interessà per l’esperanto i reconegué l’alt valor propedèutic i el fet de contribuir a l’equilibri lingüístic. A tomb d’aquestes qüestions, el 20 de gener de 1993, va mantenir una llarga conversa amb el lingüista i matemàtic François Lo Jacomo, membre de l’Acadèmia d’Esperanto i István Ertl, escriptor, traductor i intèrpret hongarès.

En un moment de l’entrevista, publicada en francès el 1996 amb el títol Espéranto et le plurilingüisme de l’avenir: Entretien avec Umberto Eco, explica que un matí va preguntar al seu fill mentre esmorzava:

—Què és això?

Burro.

—Però no és també Butter?

—Sí, també és Butter.

Diu que llavors la va tallar en dos i li va demanar:

—Quina és burro i quina és Butter?

—Totes dues són igualment burro i Butter.

Amb aquesta resposta del fill, nascut a Itàlia de mare alemanya, Eco demostrava que per a una persona bilingüe no hi ha divisió de la realitat i es mostrava convençut que el fet de néixer sabent que les coses poden tenir dos noms, prepara la ment per a un tercer. D’altra banda, l’experiència l’havia portat a creure que el mite de la llengua materna és fals, en la mesura que la que predomina en una persona sempre és la del carrer, la que respon a la necessitat de comunicació real. I que és innegable la relació afectiva que establim amb cada llengua, la qual cosa condiciona l’aprenentatge: només s’aprèn un idioma si es vol aprendre, si s’hi estableix un lligam emocional. En aquest sentit, Eco va descobrir en aquella època que els esperantistes comparteixen també un ideal que no és el d’imposar una llengua artificial, sinó el del respecte a totes les llengües naturals. L’esperanto, que l’aprengui qui vulgui i qui ho desitgi, pot participar dels valors que aporta. «Parlin esperanto» deia Eco, «ofereix a la vegada la possibilitat que passi alguna cosa imprevisible».

Una de les coses imprevisibles seria, per exemple, que l’esperanto s’ensenyés a les escoles. Eco veia l’inconvenient en «l’egoisme dels governs: cap govern no té interès a mantenir una llengua internacional en la mesura en què, contràriament, té interès a difondre la seva». Però reconeixia que en algun moment no massa llunyà, seran els mateixos governs els interessats a animar l’esperanto, de fer una política seriosa i equilibrada pel que fa a l’ensenyament de llengües. No ens cal anar massa lluny per a constatar el desequilibri en el sistema educatiu català: a les proves de competències bàsiques d’enguany, dimecres passat es van avaluar les llengües estrangeres que aprenen els adolescents dels tots els centres educatius de Catalunya i les xifres són bastant eloqüents. S’hi van sotmetre més de 66.000 alumnes de quart d’ESO d’anglès, 329 de francès i 65 d’alemany, a part dels 66 d’aranès. Uns números que si els comparem amb els indicadors culturals i econòmics del país, no es corresponen amb les necessitats (i probablement tampoc amb els interessos) reals.

No em puc ni imaginar els avantatges que tindria, a l’ensenyament primari o secundari del país nou que volem, incorporar 40 hores (sí, 40 hores davant de les 250 que necessita qualsevol llengua natural per arribar a un nivell bàsic) a aprendre l’esperanto: afavoriria el coneixement de la pròpia i l’adquisició de qualsevol altra, perquè l’estructura regular i sistemàtica de l’esperanto prepara la ment d’una manera infalible. Us ho asseguro per experiència pròpia, que la tinc com a llengua paterna i que personalment em va facilitar l’aprenentatge d’altres llengües. També podria ser (i de fet, ho és, en conec molts casos) una llengua vehicular per a intercanvis comercials realment efectius, amb cultures llunyanes que veuen la imposició de l’anglès com una amenaça i fan confiança a l’esperantista que vol fer negocis, la majoria actualment membres de la IKEF, l’associació que aplega els empresaris esperantistes. Tot plegat, encara que ara ens sembli impossible perquè els interessos del món capitalista no van en la línia de la sostenibilitat ni de l’ecologia, i menys la lingüística, «és possible que demà sigui diferent»: així ho creia Eco, que es va interessar per l’esperanto perquè es considerava, bàsicament i com assegurava al final d’aquella entrevista, «un exemple d’home de cultura que té molta curiositat». La millor definició, i alhora ben senzilla, per al gran semiòleg i novel·lista que avui ens ha deixat.

Fuente: http://www.nuvol.com/opinio/umberto-eco-la-llengua-materna-i-lesperanto/

Acerca de Juan Zapato

Desde temprana edad mi incursión por las palabras escritas fue delineando mi perfil intelectual hacia la literatura. Ángela, mi abuela, con su cálida voz y esa facilidad para transmitir oralmente las historias que solían acompañarme por las noches –preparación para el sueño– despertó en mí la pasión por los libros. Luego vino el amor, junto con las primeras palabras que dibujaran versos adolescentes, impulsos quebrados en forzosas rimas, la intención que conlleva la pureza de plasmar sobre una hoja un universo de fantasías reales y de realidades fantásticas, trampas que el inconsciente juega a nuestros sentidos. Trasnochadas de cafés compartidas con poetas, salvadores del mundo, sabihondos y suicidas. Horas sumergidas en librerías buscando los tesoros de la literatura olvidados en algún estante. Cartas que nunca partieron hacia ningún lugar. Conversaciones perdidas con la gente que ya no está”. Ver todas las entradas de Juan Zapato

One response to ““Umberto Eco, la llengua materna i l’esperanto”, Montserrat Franquesa

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: